Medi natural: 2 de desembre

Què em quedo, de la sessió d'avui?

Avui reflexionem sobre... l’entorn proper ens permet treballar el currículum? Jo, a partir del que anem parlant a classe, arribo a la conclusió que sí, que, junt amb la mateixa aula i els espais culturals que ens ofereix la societat, l'entorn proper és fonamental, per treballar el currículum dins l'àrea del coneixement del medi natural. 

He arribat a aquesta conclusió a través d'aquestes aportacions:

- El treball del medi permet desenvolupar les capacitats de pensar, comunicar, representar, fer i emocionar-se (àmbits que vam treballar el primer dia per veure com ens agradaria el treball del medi natural). En el fons són les capacitats que el currículum ens diu que hem de treballar:

1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma à té a veure amb l’emocionar-se, amb el fer (potencia la capacitat d’actuar i de construir-se una visió del jo poc a poc).

2. Aprendre a pensar i a comunicar à pensament crític; aprendre a expressar-se. Nosaltres hem de donar eines per a que es pugui expressar a través de molts llenguatges.

3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa à fer i pensar de descoberta; d’obrir-se al món provant, comparant, observant, experimentant...

4. Aprendre a conviure i habitar el món à emocions i valors socials.

           

- En el treball del medi natural els àmbits temàtics que podem treballar, a grans trets, es divideixen en tres: el dels materials (amb el que treballarem el concepte de matèria i el concepte de canvi), el de l’àmbit de la vida (es treballa el concepte d’ésser viu i de medi) i el de l’àmbit del moviment (permet treballar el concepte de força i energia), tots ells a partir de l’experimentació d’objectes naturals quotidians

Aquests àmbits hauran d’estar fonamentats en uns conceptes clau. El de diversitat / homogeneitat (aprendre que dins la homogeneitat hi ha diversitat; com en el cas de les llavors, que són diferents però totes fan germinar plantes), el de canvi / conservació (experimentar com es transformen els cossos), el d’interacció / independència, el dels elements (parts) / estructura (relacions) (entendre que dins un tot hi ha moltes parts), el d’abans / ara / després, i el d’aquí / allà (per què els éssers vius no poden viure a qualsevol lloc?).

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Què és millor, planificar a partir de, per exemple, dos continguts concrets que marca el currículum o bé pensar o aprofitar una activitat per treballar algun contingut curricular?

Puc ampliar la sessió d'avui?

D'una de les lectures d'aquesta assignatura (Aprendre ciències: connectar l'experiència, el pensament i la parla a través de models), m'enduc la idea principal que transmet, i que crec que té molt a veure amb el que hem estat treballant avui: la importància que té la manera de mirar i de preguntar-se sobre el món, per tal de descobrir el plaer de veure'l amb els ulls de la ciència. És el nostre repte com a mestres ajudar els infants a experimentar aquest plaer, un repte al qual podrem donar resposta si ens anem formant per innovar i si, col·lectivament, generem nous coneixements per desenvolupar la nostra professió.

Una imatge val més que mil paraules...

Per mi, aquesta imatge intenta transmetre la curiositat per descobrir tot allò que ens envolta, una actitud davant la vida que hem de saber fer sorgir en els infants.

Medi social: 2 de desembre

Què em quedo, de la sessió d'avui?

A la magistral d’avui hem parlat del disseny de les unitats didàctiques.

Primer de tot, ens hem plantejat a partir de quins currículums les dissenyem, i n’han sortit tres: l’oficial, que és molt general i admet moltes concrecions; el pràctic, aquells recursos, idees creatives, models... que posem en pràctica a l’aula; i l’ocult, aquelles decisions que queden pal·leses al centre a través de les accions. Així doncs, com ja sabiem, no només ens centrem en interpretar un document oficial.

Però, llavors... per què cal, aquest currículum oficial?

La Pilar ens explica que és un codi normatiu que fa ser als mestres encara més responsables de l’educació formal; d’una educació que, socialment, considerem important. La importància d’aquest currículum oficial és donar un valor a aquesta responsabilitat social.


A continuació, partint de les noves pistes que hem creat per a la gimcana de la UAB, busquem la relació que tenen amb el currículum. Fent aquesta activitat veiem que la idea és tenir clar l'objectiu que volem treballar per poder planificar.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Què és millor, planificar a partir de, per exemple, dos continguts concrets que marca el currículum o bé pensar o aprofitar una activitat per treballar algun contingut curricular?

Puc ampliar la sessió d'avui?

A través de la lectura Pensar, fer i parlar per aprendre ciències a l'educació infantil, veig que el treball de la ciència...
...l'hem de veure com el mitjà que ens permet aproximar-nos successivament al coneixement, que no ens tiranitza amb la idea del resultat correcte: hem d'acceptar les primeres interpretacions del món com a esglaonats progressos en el difícil camí de la comprensió de la realitat.

...ha de ser dinàmic, viu i participatiu; ha d'evolucionar amb la societat.

...ens ha de servir per interpretar el món i alhora prendre decisions sobre la nostra actuació en aquest mateix món; ens ha d'orientar en el llarg camí de convertir-nos en ciutadans responsables.

Medi social: 18 de novembre i 16 de desembre

Què em quedo, de la sessió d'avui?

A la primera sessió d’aquest tema vam parlar sobre el temps a l’àrea de Coneixement del Medi Social. Primer de tot, ens vam plantejar com treballàvem els diferents tipus de temps (històric, biològic, meteorològic, quotidià...) a l’etapa d’infantil; vam veure que els treballem a partir de les rutines perquè suposen repetició, a partir de la pròpia experiència i, gràcies al llenguatge, es va donant significat a tot l’anterior.

Així doncs, construim el nostre vagatge cultural a partir de les rutines, l’experiència i el llenguatge; a través d’aquests tres elements, es va creant el nostre espai-temps (coordenades que fan que ens representem el món).

Una altra idea important amb la que em quedo de la sessió és que el temps és força heurístic, és a dir, que és creatiu i es construeix sense haver d’arribar a una resposta concreta. I, com que vivim en un món que canvia constantment, els esquemes espai-temps s’autoajusten sovint.

Un altre tema que em sembla interessant és com n’és de relatiu, el temps. Com canvia la percepció del temps segons amb qui estiguem o què estem fent. I amb els infants també ho haurem de treballar. Aniran aprenent que el temps que passem fent un taller divertit es viu de dues maneres diferents: una objectiva (el temps que ha transcorregut estrictament al rellotge) i una altra subjectiva (la poca estona que sembla que ha passat).

Per altra banda, el temps històric és un concepte molt abstracte. I, per educar en el pensament complex, és molt interessant viure una experiència de com es fèien les coses abans comparat amb com es fan ara. D’aquesta manera creem consciència del canvi que això suposa. 

Després vam començar a parlar de l’espai. Amb el que em quedo d’aquesta sessió és que la comparació és bàsica per treballar el concepte tan relatiu d’espai: per decidir si una cosa és petita, l’haurem de comparar amb una de més gran. D’aquesta manera es construeixen els esquemes d’una manera discriminatòria.

A la següent sessió sobre aquest tema també van sortir idees molt interessants:

- Com que l’espai i el temps no existeixen físicament, per poder-los recordar, la nostra ment en fa esquemes o representacions i, gràcies a això, tenim memòria. Amb els nens, doncs, haurem d’ajudar a crear aquests esquemes amb experiències gratificants i significatives. Per exemple, podem plantejar-los estratègies com recordar distàncies segons la quantitat d’elements coneguts que hi caben (quantes habitacions teves cabrien en aquest prat?).

- Les capacitats projectives són aquelles que ens permeten reconèixer que un objecte és el mateix te’l miris per on te’l miris. I, altre cop, aquesta capacitat s’ha d’anar estimulant des de petits.

- Els topònims són culturals i, de fet, la geografia en general és cultural: Àsia significa est i, segons la nostra cultura, es diu així perquè està al nostre est.

- Les paraules construeixen esquemes mentals; ens permeten recordar tot un món només amb una d’elles.

- El concepte clau d’espai és lloc i, el de temps, és esdeveniment. El concepte clau comú és canvi, perquè si res canviés no podriem parlar ni de llocs ni d’esdeveniments

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Si els mestres som tant importants com a models per als infants (en aquest cas perquè ajudem a construir els esquemes espai-temps), no hi hauria d’haver una preselecció per entrar a fer aquesta carrera o a l’entrar a qualsevol feina que determinés, segons uns criteris objectius, qui és un bon model i qui no? Perquè se suposa que l’educació és la base de la societat i, si els mestres som els models dels futurs ciutadans, no pot ser, que hi hagi “mals” models... no?

Puc ampliar la sessió d'avui?

Com deia, l'educació és la base de la societat, i, buscant imatges per descriure aquesta sessió, he trobat aquesta i m'ha fet adonar que hem de vigilar de no imposar als infants la difícil tasca de salvar el món. I és que és cert que són els futurs ciutadans i, per tant, els que tindran el poder per canviar la situació social si no estan d'acord amb la que hi ha, però no s'han de sentir igual de pressionats que l'infant de la fotografia. En aquest cas l'únic que aconseguirem és que s'angoixin i deixin d'interessar-se per transformar.

Els nens, doncs, han de participar en el món que els envolta, i anar-lo entenent a poc a poc; no l'han de veure com una càrrega.

Medi Natural: 11 de novembre

Què em quedo, de la sessió d'avui?

Abans de començar la conferència de la Rosa Maria Tarín, ens fem una imatge mental del que ens hem trobat aquest matí a la facultat... A les aules seria impensable... entra en contradicció amb tot el que parlarem avui. La força que podia tenir la reivindicació contra el rectorat perd molta força veient això... no s’ha pensat en el reciclatge ni en el desenvolupament sostenible. Quin ciutadà volem educar des de l’escola bressol per evitar coses com aquestes? Després de la xerrada, arribo a la conclusió que hi ha d’haver comunicació en xarxa, al centre educatiu; hem de pensar, entre tota la comunitat educativa, què entenem per educació, què entenem per sostenibilitat i com hem d’actuar. Hem de transmetre la idea als infants i a les famílies que el futur pot ser diferent i que ells hi poden participar. Es pot començar, a l’escola bressol, per ser una comunitat que s’impliqui en el seu entorn proper. Tot el centre ha d’estar impregnat de sostenibilitat... no serveix de res donar teoria si a l’escola no s’hi respira aquest ambient, perquè els nens aprenen per infusió.

Per altra banda, ens plantegem: quines activitats socials fem, com ens divertim, perquè passi això? Des de l’escola, hem de treballar i transmetre la participació, la democràcia, la diversitat, la igualtat... per saber ser un mateix i saber conviure amb les altres persones.

Reflexionem sobre el coneixement que ens sembla que tenim d’aquests dos aspectes bàsics sobre les condicions bàsiques de l’educació per a la sostenibilitat a l’escola bressol, al principi de la conferència i al final:

-          Millora de la qualitat dels espais d’interacció: una mica / força

-          Canvis en la cultura d’escola: una mica / força

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Normalment se’ns expliquen molts coneixements i se’ns donen moltes estratègies, però no es treballen tant el saber ser (l’art de ser educadora: empatia, saber parlar amb els altres...) i el saber estar. Són aptituds que haurem d'anar aprenent amb la pràctica o realment hi podria haver una formació des de la universitat? 

Puc ampliar la sessió d'avui?

Aquesta és part de la informació que he trobat a internet sobre la Festa Major de la UAB:

"Des del Consell de Govern de la UAB s'argumentà que no es podia encaixar una despesa econòmica d'aquestes proporcions en època de crisi (estimat en 296.000 euros la del 2008), com tampoc assumir els riscos de seguretat, de salut i de sostenibilitat mediambiental que s'hi esdevenen, com posteriorment exposà Maria José Recoder, vicerectora de Relacions Institucionals. Per tal de garantir la continuació d'aquest acte, el Consell proposà la creació d'una comissió formada per estudiants, personal acadèmic iPAS, amb la finalitat d'elaborar una proposta que permeti replantejar l'actual format, per tal d'adequar-se al que s'espera d'una universitat pública compromesa amb la cultura i el coneixement."

Així doncs, es va decidir deixar de donar suport a la festa per motius econòmics, de seguretat, de salut i de sostenibilitat mediambiental, i els organitzadors que van prendre el relleu es van comprometre a "adequar-se al que s'espera d'una universitat pública compromesa amb la  cultura i coneixement", però, tot i que hi havia aspectes que ho respectaven, el rerefons que va acabar quedant no seguia aquesta línia: la majoria de gent acudeix a aquesta festa per emborratxar-se i passar-s'ho bé. Potser hauríem d'intentar enfocar aquesta festa des d'una altra perspectiva: més paradetes informatives o de venda de productes artesans, més tallers culturals... Així aconseguiríem tornar el prestigi a aquesta festa.

Una imatge val més que mil paraules...

Crec que sobren els comentaris.

Medi social: 14 d'octubre

Què em quedo de la sessió d'avui?

Després de veure com són d'imprescindibles els contes a l'etapa d'infantil, i parlant dels criteris d’avaluació de l’explicació de contes, ens adonem de la importància de sentir passió per la feina que estem fent i de la importància de saber-la transmetre als infants. Només en un entorn afectiu i càlid es pot proporcionar un aprenentatge significatiu.

Hem fet la prova a classe del tipus de recepció que tenim de la informació. La gran majoria la rebem visual i/o kinestèsicament però, tot i això, a l’educació tradicional sempre s’ha pensat només en els que la perceben auditivament (nens asseguts a la cadira prenent apunts en silenci). De la manera com ens ha explicat el conte, hem treballat els tres canals: veient les imatges, representant gestos i escoltant el conte.

Educació infantil és un teatre on els espectadors estan dins de l’obra; quan tothom se sent part del que es duu a terme a l’aula és quan realment s’aprèn. L’autoritat del mestre es guanya per comunicació, per connexió, per sentiment de grup... no per imposició. El fet d’anar tots a l’hora és crear civisme, ja que el respecte és la base de la nostra societat. El bé d’un no pot passar per sobre del bé dels altres. 

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Relacionant les dues sessions de coneixement del medi (natural i social), se'm planteja una pregunta: es pot fer sostenibilitat sense tenir uns valors de generositat, comunitat...?

Puc ampliar la sessió d'avui?

Aquest vídeo mostra una altra de les potencialitats que ofereixen els contes: l'aprenentatge de l'existència d'una altra cultura. Tot i que segur que els nens de l'escola de Vilada conviuen amb nens d'altres cultures, molt possiblement mai li han donat tanta importància a una que no sigui la seva.


Així doncs, a través del conte que els explica la Irina en rus (i que, posteriorment, la mestra catalana va traduint), viuen la diversitat i la respecten. Escolten el conte com si l'entenguessin, intenten esbrinar quins animals poden viure als boscos de Rússia i, com no, obren les seves barreres estructurals quant a interculturalitat.

Medi natural: 14 d'octubre

Què em quedo de la sessió d'avui?

Avui hem treballat La carta de la Terra, bàsicament a partir de desigs. Individualment, he construït aquesta frase: "El meu desig per protegir la Terra és una repartició equitativa dels recursos", que es complementava amb la resta de frases per crear entre tots una educació per la sostenibilitat.


Després, per grups, hem triat un dels principis d'aquesta carta i hem reflexionat sobre com el podem treballar a l'EI. Així doncs, davant el principi "Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida", ens plantegem activitats quotidianes i funcionals, com fer del reciclatge un hàbit; crear un hort; participar de la neteja del nostre entorn; tenir un animal a la classe i mantenir un contacte directe amb una granja; entre d'altres.

Després de comentar les accions en veu alta, veiem que moltes accions permeten treballar més d’un principi. Veiem també que moltes de les accions s’haurien d’adoptar com a hàbit per aconseguir un canvi real; i no només a l’escola, també a casa.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:


Si el canvi social i educatiu cap al desenvolupament sostenible és tant necessari, per què sembla que ens n'acabem d'adonar? Per què les millores que segur que s'han produït encara no donen fruits?

Una imatge val més que mil paraules...

Aquest és l'exemple d'una escola (l'escola Valldeflors de Tremp) que treballa per la sostenibilitat. En aquest video, concretament, s'hi veu la rua de carnestoltes, amb disfresses lligades a aquesta temàtica, ja que van convertir la sostenibilitat en el projecte d'escola.

Medi natural: 23 de setembre

Què em quedo de la sessió d'avui?

Davant la complexitat del món en que vivim, hem de decidir quina acció educativa emprenem. Partint de la base que ens marca el currículum, hem de definir quines són les finalitats que perseguim amb el treball del medi social a l'aula. Així doncs, cada docent, segons la formació i les concepcions, valors i prejudicis que tingui -i, com no, depenent del grup-classe en particular que tingui- arribarà a unes conclusions o unes altres.


Després de discutir-ho a la magistral, entre tots arribem a definir que el treball del coneixement del medi social a infantil ha de seguir aquestes finalitats:
- Fomentar el respecte i la sostenibilitat.
- Desenvolupar el pensament crític davant el món.
- Prendre consciència i conèixer el món on vivim.
- Entendre d'on venim per saber on estem i cap a on anem.
- Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions.
- Fomentar la solidaritat i la justícia.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

A infantil podem i estem fent força feina en tots aquests aspectes, però si a les altres etapes no s’avança en aquest sentit (se segueixen ignorant els ritmes d’aprenentatge i les altres peculiaritats que fan variar l’aprenentatge), el resultat final desvalora la nostra feina...

Una imatge val més que mil paraules...

... aquesta és la curiositat a la que em referia quan vaig proposar a la classe la finalitat "Despertar la curiositat per comprendre el món i les seves relacions".

He d'afegir, però, que, seguint el fil de la pregunta que m'ha suggerit la sessió d'avui, el treball s'ha de mantenir al llarg de les diferents etapes educatives i a casa.

Medi natural: 23 de setembre

Què em quedo de la sessió d'avui?

La finalitat de la sessió d'avui era reflexionar sobre els models didàctics que es poden fer servir en el treball del coneixement del medi natural.
Així, a partir de l'activitat Cultivar sin semillas, he vist que, si el professor és l'únic en preparar i dur a terme l'experiment i no es permet la participació dels nens en l'activitat, el resultat educatiu és molt pobre: ni poden desenvolupar el seu llenguatge (tot i que es fan preguntes i les intenten respondre i aprenen nou vocabulari), ni es promou la diversitat de maneres de fer (d'una única manera de fer les coses tots arriben a la mateixa conclusió), ni l'expressió d'emocions, ni facilita el treball cooperatiu dels infants.
L'important, doncs, és que el nen tingui un paper actiu en la interacció amb el medi; així la motivació i la connexió emotiva són constants i, per tant, l'aprenentatge resulta significatiu.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

D'on puc treure propostes didàctiques interessants per treballar el coneixement del medi natural?

Puc ampliar la sessió d'avui?

Tot i que potser no és el material més fiable, he intentat respondre la meva pregunta mirant per internet, i he trobat documents realment interessants. Entre ells, m'ha cridat l'atenció un treball fet per alumnes de segon de magisteri d'Educació Primària de la Universitat de Girona sobre propostes didàctiques per al treball del medi natural i social, en concret per al treball de la correcta alimentació dels infants.

Es tracta d'un recull d'activitats molt variades, i totes consten dels objectius que es persegueixen, el llistat de material necessari per dur-les a terme i la descripció de l'activitat en sí. 
Podeu trobar aquest treball seguint aquest link: http://www.udg.edu/tabid/7460/language/ca-ES/default.aspx

Una imatge val més que mil paraules...

He extret aquesta fotografia del blog de l'escola San Jorge. S'hi explica que fan un treball del medi com el que hem estat parlant a classe. Hi diu, textualment: "como los buenos científicos, trabajamos en el laboratorio, descubrimos y aprendemos la ciencia (...) observamos la naturaleza y sus fenómenos. Elaboramos hipótesis, las comprobamos y, experimentando, descubrimos los caminos de la ciencia". 
A més, comparteixen tot el que han après amb els més petits de l'escola. Sobre aquesta experiència diuen: "con ellos observamos, anotamos, medimos, pensamos, explicamos, comprobamos, aplicamos y, por supuesto, ¡NOS DIVERTIMOS! Aunque hemos descubierto que hacer de profes es muy cansado". 

Medi social: 16 de setembre

Què em quedo de la sessió d'avui?

L'Antoni ha entrat a l'aula amb força, fent-nos una síntesi de la seva vida professional. Trobo que el fet d'haver treballat en totes les etapes educatives li ha permès entendre i reflexionar sobre l'aprenentatge humà i veure l'educació des de moltes perspectives diferents.

Després de la presentació ens ha anat passant imatges força suggerents. D'elles he extret noves reflexions...

... que actualment vivim en un món en xarxa, un món tant connectat que ens permet obtenir informació de qualsevol part del món. Però que, alhora, està tant globalitzat que provoca una progressiva pèrdua d'identitat.

L'educació, en aquest aspecte, ha d'anar vinculada a aquesta xarxa, però fomentant l'esperit crític dels infants i la capacitat de discernir la informació de les xarxes de comunicació.

... que, tal i com li ha passat a la granota, els petits canvis que s'han anat produint al llarg dels últims anys, han estat tant progressius que ni ens n'hem adonat. Hem arribat al punt de no immutar-nos davant de coses que realment són inconcebibles. No pot ser que la nostra veu cada dia se senti menys i, a canvi, la dels quatre adinerats ens ofegui.

Altre cop, l'educació hi té un paper clau: a través de la pedagogia crítica, hem de dotar de consciència i veu als infants, perquè arribin a ser ciutadans amb ple dret.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Segons la seva experiència, l'Educació Infantil és l'etapa que requereix una formació i una innovació permanents; és l'etapa que demana més esforç... Seré jo capaç d'assumir aquest compromís? I és més, d'assumir-lo amb ganes?

Sovint em pregunto si sóc prou constant en allò que decideixo fer, i sempre he tingut el pensament que no ho sóc prou. Si hi penso més, però, m'adono que allò que realment m'apassiona em fa ser la persona més constant del món, i l'educació és la meva vocació.

Puc ampliar la sessió d'avui?

Si cliqueu al link que hi ha més avall, veureu una notícia publicada a El país online, que parla sobre el moviment 15-M. Més concretament parla dels joves indignats que van decidir ja fa uns mesos - i segueixen en peu - revoltar-se pacíficament contra el tipus de societat en la que ens trobem immersos. 

Aquesta és la gent que, com la granota, ha decidit no seguir aguantant aquests canvis políticosocials que ens estan perjudicant. Mitjançant el diàleg i el respecte tenen la intenció de provocar un canvi progressiu en la mentalitat de la societat i així arribar a la democràcia real.

I aquest no és només un moviment espanyol; va néixer a París i a Atenes i s'està estenent per tot el món. Perquè hem decidit saltar de l'olla que ja bullia; perquè hem de defensar els drets que poc a poc ens han anat traient!

http://politica.elpais.com/politica/2011/09/19/actualidad/1316455877_413677.html

Una imatge val més que mil paraules...

Amb la sessió d'avui tinc ganes de dibuixar un nou món amb els infants...

... perquè somiïn i s'aixequin!

Medi natural: 16 de setembre

Què em quedo de la sessió d'avui?

L'objectiu de la sessió d'avui era reflexionar sobre l'aportació que hem fet individualment i col·lectiva sobre la visió ideal que tenim de la manera de treballar el medi natural amb els infants (que parteix del que coneixem directament i del que reflexionem).

Jo, en la primera activitat, he posat que les tres paraules que millor representen la meva experiència personal de contacte directe amb el medi són cau, càmping i viatges. A la tercera activitat hem acordat penjar aquestes cinc frases als murals:

- Col·laboració amb les famílies i professionals

- Treball a partir dels seus interessos

- Esperit crític

- Experimentació i descobriment

- Treball dins i fora de l'aula

Al col·locar cada grup les seves frases, hem vist que la manera d'actuar destaca en relació a les altres. La manera de comunicar i la de pensar han quedat força fluixes, i precisament són les que ens ajuden a crear el significat.

A través d'un exemple concret arribem a la conclusió que el món que pobla l'infant està buit de medi, però ple d'objectes materials. Hi ha d'haver un treball d'establir vincles entre l'infant i el medi que l'envolta, sempre d'una manera significativa.

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Molt sovint aconsello a la meva mare, mestra d'Educació Infantil des de fa uns 30 anys, que fagi viure als infants allò que "han d'aprendre", per exemple, portant-los més sovint d'excursió, com se'ns explica sempre a la universitat. I m'acostuma a respondre amb aquesta pregunta que, sincerament, no sé contestar: amb el pressupost tant reduït que tenim les escoles actualment, com es pot fer un treball del medi ric? Es necessiten diners, per fer viure la natura als infants...

Puc ampliar la sessió d'avui?

Buscant projectes interessants relacionats amb el coneixement del medi natural he trobat aquesta pàgina web: http://www.efdeportes.com/efd148/educar-en-el-medio-natural.htm, que explica el projecte dut a la pràctica per una escola pública de gestió social del municipi de San Carlos de Bariloche, Argentina. 

El que pretén aquest projecte és fer una feina interdisciplinar a través de l'entorn en el que es troben, realitzant sortides durant totes les èpoques de l'any. Volen aconseguir crear una conexió real entre els infants i la natura. 

Han aprofitat el fet que es troben immersos en un entorn privilegiat per fer excursions a llacs, boscos, muntanyes, per treballar la cohesió de grup, per investigar altres maneres de produir menys quantitat de residus...

Una imatge val més que mil paraules...

Adjunto aquesta imatge pel que crec que intenta transmetre: entre tots hem d'actuar per ajudar a conservar tot allò que hem anat construïnt amb molt d'esforç.

Considero que la preservació del mediambient, doncs, és una de les bases de l'educació en el coneixement del medi, ja que implica el respecte i la reflexió.