Medi social: 14 d'octubre

Què em quedo de la sessió d'avui?

Després de veure com són d'imprescindibles els contes a l'etapa d'infantil, i parlant dels criteris d’avaluació de l’explicació de contes, ens adonem de la importància de sentir passió per la feina que estem fent i de la importància de saber-la transmetre als infants. Només en un entorn afectiu i càlid es pot proporcionar un aprenentatge significatiu.

Hem fet la prova a classe del tipus de recepció que tenim de la informació. La gran majoria la rebem visual i/o kinestèsicament però, tot i això, a l’educació tradicional sempre s’ha pensat només en els que la perceben auditivament (nens asseguts a la cadira prenent apunts en silenci). De la manera com ens ha explicat el conte, hem treballat els tres canals: veient les imatges, representant gestos i escoltant el conte.

Educació infantil és un teatre on els espectadors estan dins de l’obra; quan tothom se sent part del que es duu a terme a l’aula és quan realment s’aprèn. L’autoritat del mestre es guanya per comunicació, per connexió, per sentiment de grup... no per imposició. El fet d’anar tots a l’hora és crear civisme, ja que el respecte és la base de la nostra societat. El bé d’un no pot passar per sobre del bé dels altres. 

La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:

Relacionant les dues sessions de coneixement del medi (natural i social), se'm planteja una pregunta: es pot fer sostenibilitat sense tenir uns valors de generositat, comunitat...?

Puc ampliar la sessió d'avui?

Aquest vídeo mostra una altra de les potencialitats que ofereixen els contes: l'aprenentatge de l'existència d'una altra cultura. Tot i que segur que els nens de l'escola de Vilada conviuen amb nens d'altres cultures, molt possiblement mai li han donat tanta importància a una que no sigui la seva.


Així doncs, a través del conte que els explica la Irina en rus (i que, posteriorment, la mestra catalana va traduint), viuen la diversitat i la respecten. Escolten el conte com si l'entenguessin, intenten esbrinar quins animals poden viure als boscos de Rússia i, com no, obren les seves barreres estructurals quant a interculturalitat.