Què em quedo de la sessió d'avui?
L'Antoni ha entrat a l'aula amb força, fent-nos una síntesi de la seva vida professional. Trobo que el fet d'haver treballat en totes les etapes educatives li ha permès entendre i reflexionar sobre l'aprenentatge humà i veure l'educació des de moltes perspectives diferents.
Després de la presentació ens ha anat passant imatges força suggerents. D'elles he extret noves reflexions...
... que actualment vivim en un món en xarxa, un món tant connectat que ens permet obtenir informació de qualsevol part del món. Però que, alhora, està tant globalitzat que provoca una progressiva pèrdua d'identitat.
L'educació, en aquest aspecte, ha d'anar vinculada a aquesta xarxa, però fomentant l'esperit crític dels infants i la capacitat de discernir la informació de les xarxes de comunicació.
... que, tal i com li ha passat a la granota, els petits canvis que s'han anat produint al llarg dels últims anys, han estat tant progressius que ni ens n'hem adonat. Hem arribat al punt de no immutar-nos davant de coses que realment són inconcebibles. No pot ser que la nostra veu cada dia se senti menys i, a canvi, la dels quatre adinerats ens ofegui.
Altre cop, l'educació hi té un paper clau: a través de la pedagogia crítica, hem de dotar de consciència i veu als infants, perquè arribin a ser ciutadans amb ple dret.
La sessió d'avui m'ha provocat una pregunta:
Segons la seva experiència, l'Educació Infantil és l'etapa que requereix una formació i una innovació permanents; és l'etapa que demana més esforç... Seré jo capaç d'assumir aquest compromís? I és més, d'assumir-lo amb ganes?
Sovint em pregunto si sóc prou constant en allò que decideixo fer, i sempre he tingut el pensament que no ho sóc prou. Si hi penso més, però, m'adono que allò que realment m'apassiona em fa ser la persona més constant del món, i l'educació és la meva vocació.
Puc ampliar la sessió d'avui?
Si cliqueu al link que hi ha més avall, veureu una notícia publicada a El país online, que parla sobre el moviment 15-M. Més concretament parla dels joves indignats que van decidir ja fa uns mesos - i segueixen en peu - revoltar-se pacíficament contra el tipus de societat en la que ens trobem immersos.
Aquesta és la gent que, com la granota, ha decidit no seguir aguantant aquests canvis políticosocials que ens estan perjudicant. Mitjançant el diàleg i el respecte tenen la intenció de provocar un canvi progressiu en la mentalitat de la societat i així arribar a la democràcia real.
I aquest no és només un moviment espanyol; va néixer a París i a Atenes i s'està estenent per tot el món. Perquè hem decidit saltar de l'olla que ja bullia; perquè hem de defensar els drets que poc a poc ens han anat traient!
Una imatge val més que mil paraules...
Amb la sessió d'avui tinc ganes de dibuixar un nou món amb els infants...
... perquè somiïn i s'aixequin!
